DEU PASSOS A TRAVÉS DEL CENTRE DE XÀBIA

Ací teniu el full de ruta del passeig que vam fer el dijous passat amb el Consell dels Xiquets.

01. El pati del Graüll

El nostre camí comença a l'únic pati dels col·legis de Xàbia que obre en horari no lectiu, en les graderies de la pista d'atletisme, on a més calfa el sol i s'està genial. D'aquest lloc, ens agrada la manera en la qual el carrer Cronista Mosén Febrer creua a través del col·legi, esguitant-se de jocs i colors. No estaria bé que la ciutat i els col·legis es barrejaren sempre la una amb els altres? Que tota la ciutat fora un poquet col·legi i tots els col·legis un poquet ciutat.

02. Carrer Ramon Llidó

Ramon Llidó passa entre els col·legis Graüll i Vicente Tena. Des de fa tres anys, tots els dies, a l'hora d'entrar i eixir del col·le, es talla el tràfic. Els xiquets d'un col·legi i de l'altre ja no ixen al carrer entre pitos de cotxes i fums, sinó que poden entretenir-se jugant una estona mentre els seus pares i mares xerren.

03. La Ronda

Topem amb este gran anell que envolta el centre històric de Xàbia. Algú sap per què està aquí? Abans la muralla tancava a la ciutat. Després la ciutat va créixer, va derrocar el mur i es va vessar al seu al voltant. La ronda és una porta al centre històric. Tots els carrers que des d'ella entren -excepte un- són exclusivament per als vianants. Al centre històric, la protagonista és la persona que camina.

04. El passadís

Anem caminant pel carrer d’Avall. Tranquil i silenciós, en ell només hi ha habitatges. De sobte, trobem un passadís a través d'una cafeteria! Baixem escales, girem, pugem, tornem a girar i, sense adonar-nos, apareixem al carrer Major. Este altre carrer està ple de comerços i gent passejant. Què extrany i divertit això de l'espai públic… De vegades la separació entre els distints espais és d'una sola persona i el que és de tots no està tant clar com creiem.

05. Carrer Sant Francesc

Corbes i costes, corbes i costes… Els xiquets baixen corrent a la babalà. Tornen a pujar i baixen una altra vegada a la carrera. Els carrers laberíntics del centre històric conviden a jugar. El final del carrer guarda una sorpresa… des d'aquí es veu la mar! Segurament les ciutats no es van construir en punts alts només per raons defensives, sinó també pel plaer de mirar l'amplitud del paisatge.

06. Carrer Estret

Este carrer és dels més bonics de tota Xàbia. Està ple de plantes i flors, fa ombra i fa bona olor. Però qui ha posat tant de cossiol aquí? Mentre ens ho preguntem, treu el cap a la finestra Santiago, que viu allí. Ens explica que fa uns anys els veïns del carrer es van posar d'acord per decorar-lo i cuidar-lo entre tots. Si ho penses té sentit… Si decorem i posem bonica la nostra casa, per què no fer el mateix amb el nostre carrer?

07. Plaça de l'Església

Arribem al cor del centre històric. Els edificis del mercat, l'església i l'ajuntament es miren els uns als altres en l'amplitud de la plaça, on a més uns xiquets juguen a la pilota. traiem el cap a l'interior de l'església i una senyora ens convida a passar. Entrem per una porta i eixim per una altra creuant el silenci. El que fem és poc habitual i algun xiquet riu divertit. Després d'aquestes estranyes voltes. al voltant i a través dels edificis, deixem enrere la plaça mentre cau la vesprada.

08. Edifici de Correus

Hei! És la Ronda de nou! Davant de nosaltres hi ha un altre edifici que coneixem bé. Enfront de correus hi ha una estupenda placeta en la que els últims rajos de sol cauen sobre els bancs. Un grup d'ancians prefereix mirar a la gent passar a la frescor de l'ombra del pòrtic de l'edifici. No seria fantàstic que els nostres col·legis miraren a llocs així en lloc d'acabar en un mur?

09. Carrer Soberana

La vorera de l'avinguda Juan Carlos I es desenganxa a poc a poc del sòl, elevant-se i formant una xicoteta balconada sobre la calçada per la qual van els cotxes. Prenem el carrer Soberana. Estret, com si fos un xicotet passadís, ens condueix d’amagades cap al final del nostre recorregut.

10. Col·legi María Inmaculada

De col·le a col·le, aquí acaba el nostre passeig. L'entorn del col·legi María Inmaculada és un lloc per fer. Davant del col·legi hi ha un gran descampat ple de vegetació salvatge, a un costat un aparcament desordenat en un racó, més enllà una vella panificadora abandonada. No és un lloc massa agradable per al vianant, però al llarg del camí hem recollit nombroses inspiracions de quines coses ens agraden. Mentre es fa fosc, tornem a casa pensant en com farem una Xàbia més amable…

Caminar para pararse a mirar

Mañana por la tarde trabajaremos por segunda vez con el Consell dels Xiquets. Haremos algo aparentemente sencillo, pero lleno de sorpresas: pasearemos la ciudad.

Todo el recorrido transcurrirá por lugares conocidos y habituales, pero intentaremos descubrir cosas en el camino que la costumbre nos hace pasar por alto. ¿Qué detalles esconde la naturalidad de la ciudad? Os invitamos a “Caminar para pararnos a mirar”.

¡Si os apuntáis, nos vemos a las 17.00 en la puerta del CP Graüll!

Hacer ciudad viviendo la ciudad

Preámbulo: En la primera sesión de trabajo con el Consell dels Xiquets, a nuestra pregunta “¿quiénes hacen la ciudad?”, los pequeños respondieron frunciendo el ceño y arqueando las cejas: “¿El alcalde?”

La tarde que pasamos “A la Porta del Port”, los niños y niñas de Xàbia corretearon por la calle, colorearon el asfalto y el mobiliario urbano, plantaron flores, se mojaron, se mancharon… y sobre todo, usaron la calle como probablemente nunca lo habían hecho: haciéndola suya con total libertad, conquistándola.

Acostumbrados a moverse en una ciudad que se encuentran hecha y terminada, esta vez fueron partícipes de la construcción del espacio público de forma directa. Comprobaron que la ciudad pertenece a quienes la habitan y disfrutan.

A la Porta del Port 01
A la Porta del Port 02
A la Porta del Port 03
A la Porta del Port 04.JPG
A la Porta del Port 05
A la Porta del Port 06

Corolario: Apropiarse del entorno cercano y vincularse a él es una manera de asumir responsabilidades, de reconocernos en aquello que nos pertenece a todos.

A la Porta del Port 07


Un banc per un cotxe

Dissabte passat berenarem tots junts “A la Porta del Port”. Aprofitant que els cotxes ens van deixar el carrer per a jugar, conquistarem una plaça d'aparcament enfront de la porta del col·le. Canviarem un banc per un cotxe o… un cotxe per un banc, el mateix dóna. L'important és que guanyem un espai per a estar en un carrer dominat pel cotxe malgrat trobar-se enfront d'un centre d'ensenyament.

En la jornada va participar activament el CEIP Port de Xàbia i el seu AMPA, a més d'una eufòrica quadrilla de xiquets i xiquetes. El col·legi va eixir al carrer en horari no lectiu per a guanyar l'espai públic, convertint-ho en un lloc d'interacció social i ensenyant-se a la ciutat.

Estigueu atents perquè aquesta setmana us ensenyarem més fotos de la que muntarem. Que visca el carrer!

 

Abans del dissabte

Abans del dissabte


Ara

Ara

A la Porta del Port

En Pas a Pas no tot és treballar. La ciutat es fa també vivint-la i gaudint-la. Amb això en el cap, seguim avanci convidant-vos a tots a l'una activitat molt especial. Dissabte que ve, a partir de les 16:30 i durant dues hores, ens veurem A la Porta del Port. Allí compartirem una berena cortesia de l'Ajuntament de Xàbia i jugarem una mica.

El carrer Joan Fuster, enfront del col·legi Port de Xàbia, és un passadís de cotxes aparcats i estretes voreres, als quals en les hores d'entrada i sortida, se sumeixi una doble fila de vehicles en espera. El carrer Joan Fuster és un lloc per passar i no per estar. Això és alguna cosa que volem començar a canviar.

Durant el berenar, es tancarà el carrer al tràfic i s'alliberarà de cotxes aparcats. Això permetrà experimentar l'espai d'una manera completament diferent a l'acostumada, fent protagonista a les persones on abans ho era el cotxe. A més, ocorrerà alguna cosa relacionat amb la misteriosa foto que acompanya aquesta entrada. Misteri, misteri

Entre tots conquistarem el carrer simplement gaudint-la. No falteu!

 


COLEGIo y CIUdAd

Seguimos caminando. Nos hemos parado a analizar lo que ocurre alrededor de los colegios de Xàbia. El entorno de los centros de enseñanza es un espacio de enorme interés en el marco de trabajo de Pas a Pas.

Estamos acostumbrados a que el colegio y la ciudad estén separados por un muro y por un horario estricto de usos: lo que pase al otro lado de la puerta a partir de una determinada hora no es incumbencia del otro. Una forma de reforzar la presencia de la educación y los valores sociales en la ciudad es tender lazos entre el espacio urbano y los centros de enseñanza. El entorno inmediato de los colegios es un lugar específico de oportunidad para hacer ciudad a través de la presencia de la infancia.

Pronto iremos descubriéndoos qué cosas se nos ocurren a raíz de esta reflexión…

MiradAs a 1'35 cm

Aunque todos, todos sin excepción, los dibujos que hicieron los niños y niñas del Consell dels Xiquets fueron estupendos, hoy compartimos con vosotros cuatro de ellos que nos inspiran reflexiones generales:

 

 

Katia camina al cole con su madre. Cuando le pedimos que dibuje cómo es ese paseo, sorprende la fuerte presencia que le da al espacio de los coches. Sin duda, el espacio destinado al coche en nuestras ciudades está totalmente sobredimensionado en relación al que tenemos las personas. Esa desproporción es aún más acentuada desde los ojos de los pequeños, que reconocen un entorno urbano hecho para el coche y ajeno a su escala.

 

 

Caminar la ciudad es la forma más inmediata de relacionarse con ella. Al pasear al cole, oímos el sonido de las calles al despertarse, nos fijamos en pequeños detalles aquí y allá, como la señora que cada mañana abre la panadería en el momento en que pasamos por allí, incluso decidimos con naturalidad si tomar un pequeño desvío sólo por el placer de cambiar de recorrido y descubrir nuevos detalles. Caminar al cole es la primera clase del día. Cuando vamos en coche, todo esto se pierde. El trayecto al cole Luis es un salpicadero. Fuera del coche nos esperan mil detalles.

 

 

Cuando los niños dibujan sus trayectos por la ciudad, prácticamente todos realizan diagramas geométricos: líneas rectas, a trazos o continuas, interrumpidas aquí y allá por rotondas, quizá salpicadas por un paso de cebra o un semáforo. Es lógico, las calles están pensadas desde el coche y, por lo tanto, las personas nos movemos como coches. Las ciudades ideales de los niños son en cambio dibujos abigarrados, sin orden ni jerarquía, en los que las cosas aparecen unas junta a otras sin sentido aparente pero rebosando frescura y libertad. Son ciudades hechas para disfrutar y no para circular. Los dibujos de Laura y Violeta lo explican de forma inmejorable.

 



Com es fa una ciutat?

Ahir vam tenir una estupenda sessió de treball amb el Consell dels Xiquets. Alternant la conversa amb el dibuix, vam voler provocar en els nens i nenes la reflexió sobre qui fan la ciutat i com. Se senten els petits tinguts en compte? Pas a Pas és una oportunitat per prendre el comandament i fer una ciutat més a la seva mesura.

Els nois i noies van imaginar com seria la seva ciutat ideal i la van comparar a com veuen i viuen la seva pròpia ciutat.

En la propera entrada d'aquest blog, us ensenyarem alguns dibuixos que ens faran reflexionar sobre la manera en què els més petits perceben el seu entorn de vida. A més, tot el material generat i alguns comentaris llançats al vol serviran d'inspiració per compondre la identitat gràfica de Pas a Pas.

 

Preparats per a treballar dur

Ja tenim tot llest per a una primera sessió de treball de Pas a Pas. Com us dèiem, preferim no treballar mai sols, així que el primer que hem fet ha estat buscar a una quadrilla d'experts urbanistes perquè ens ajudin a mirar la ciutat des de la seva altura.

Demà ens veurem amb el Consell dels Xiquets, un espai de participació infantil dins de l'Ajuntament de Xàbia compost per més de vint veïns de petita alçada. Estem desitjant aprendre!

Los agentes sociales

Comenzamos a trabajar haciendo algo fundamental para Pas a Pas: buscar apoyos.

Hemos empezado por los directores, jefes de estudio y AMPAS de todos los centros de enseñanza infantil del municipio, presentándoles el espíritu del proyecto, sus motivaciones y sus objetivos. Desde los colegios nos ayudarán en tareas inmediatas, como la realización de evaluaciones de movilidad en las aulas para conocer la situación de partida, la comunicación del proyecto entre familias y pequeños, o la organización de actividades.

La puesta en marcha de Pas a Pas se sostiene sobre el apoyo conjunto de toda la ciudadanía. Queremos plantear formas más abiertas y participativas de hacer ciudad, que no dependan exclusivamente de la administración, sino que sumen el apoyo de otros actores sociales y se nutran de las ideas de la ciudadanía. El objetivo del proyecto no es únicamente trazar una serie de rutas seguras a los centros de enseñanza, sino también fomentar un cambio de hábitos del que todos debemos ser partícipes.

¡Nos encontraremos a pie de calle!

¡COmenzamos! / Comencem!

Bienvenidos. Echamos a andar. Queremos invitarte a este nuevo proyecto de educación.  Se llama “Pas a pas, camins escolars Xàbia” y consiste en algo tan sencillo como ir andando al cole. Y es que en los últimos años hemos olvidado esta maravillosa costumbre. Aquí en Xàbia, han sido los propios escolares, los que han hablado. Y quieren que convirtamos el espacio de todos, la calle, en un sitio seguro para que ellos puedan ir al cole caminando y de paso, todos nos beneficiemos de esta transformación del espacio urbano. En eso estamos. Pero necesitamos que todos pongamos nuestro granito de arena. Y por ello, esta web. No solo para comunicaros como crece esta idea, sino también para que este proyecto, sea de todos. Este espacio es, desde ahora, un entorno participativo. Porque al final, estamos seguros, los beneficiados somos todos. La ciudad será más habitable, menos contaminada y más segura. Los niños, más sanos, más autónomos y más felices. Y los ciudadanos… más inteligentes. Os invitamos, desde ya, a que disfrutéis todos del camino.

 

Benvinguts. Comencem a caminar. Volem convidar-te a este nou projecte deducació. Sanomena Pas a pas, camins escolars Xàbia i consisteix en una cosa tan senzilla com anar caminant al col·le. I és que al llarg dels últims anys hem oblidat este costum meravellós. Ací a Xàbia, han sigut els mateixos escolars, els que han parlat. I volen que convertim lespai de tots, el carrer, en un lloc segur perquè ells puguen anar al col·le caminant i de pas, tots en beneficiem desta transformació de lespai urbà. En això estem. Però necessitem que tots ajudeu. I per això, esta web. No només per comunicar-nos totes les coses que hem programat perquè utilitzem una miqueta menys el cotxe, sinó també perquè este projecte siga de tots. Perquè a la fi, estem segurs, els beneficiats som tots. La ciutat serà més habitable, menys contaminada i més segura. Els xiquets i les xiquetes, amb millor forma física, més autònoms i més feliços. I els ciutadans, més intel·ligents.