Decàleg

  1. L’objectiu no és la seguretat sinó l’autonomia, que els xiquets i les xiquetes puguen disfrutar de la ciutat amb naturalitat i llibertat.
  2. Deixar-los anar de la ma és una oportunitat per aprendre. Subestimem les capacitats que les xiquetes i els xiquets tenen. Si els vigilem i protegim constantment, no podran ensenyar-nos tot el que saben, ni desenrotllar seguretat en sí mateixos.
  3. La infància és la ciutadania del futur, heretaran el món que els deixem. Per això cal que el coneguen i l’estimen, perquè sàpiguen també a tindre cura d’ell.
  4. També la ciutadania de l’ara. Perquè les xiquetes i els xiquets no són persones aguaitant fer-se adultes en un futur, sinó una part fonamental de la nostra societat que necessita ser atesa en els temps presents.
  5. Volem recuperar el carrer, que es puga tornar a jugar baix de casa, que les nostres places es plenen de gent feliç i de vida, que al passejar milers de detalls ens recorden que vivim a un lloc especial, que pugam sentir l’alegria de viure ací.
  6. Millor un banc que un piló.  Perquè els carres siguem més humanes, hem de començar a pensar-les des de les persones i no des dels cotxes. Hi ha coses molt més importants que aparcar!.
  7. A peu mola més. Mil vegades més que en cotxe o en moto, perquè és més sa, no contamina, t’ajuda a conéixer el lloc on vius, pots fer-ho en companyia d’un munt d’amics i amigues, la veïna vos saluda al passar...
  8. Traiem el col·le al carrer. Convidem als col·legis a prendre partit en allò que passa al seu voltant perquè pensem en l’important paper que realitzen. No seria fantàstica una ciutat organitzada al voltant dels centres d’ensenyament.
  9. Pas a pas ho fem entre totes i tots. I és que la tasca que ens proposem ha d’enfrontar-se de manera oberta i comunitària, perquè és deure de tota la ciutadania tindre cura dels nostres menuts mentre creixen.
  10. Una ciutat bona per a la infància és una ciutat bona per a totes les persones. Particularment per aquelles més vulnerables, com són la gent major, les dones, la joventut o les persones d’origen estranger. La infància és un espai de trobada que pot ajudar-nos a que les nostres ciutats siguen més justes i diverses.