¡IR AL COLE EN COMPAÑÍA TIENE PREMIO!

Estamos de enhorabuena. El lunes pasado la Generalitat Valenciana otorgó a Pas a Pas el "I Premio Vivienda, Movilidad y Urbanismo con Perspectiva de Género" en la categoría de ciudades de más de 20.000 habitantes.

La perspectiva de género aplicada al urbanismo presta atención a la forma en la que mujeres y hombres viven la ciudad de forma diferente para, a partir de ahí, trabajar por la igualdad entre ambos. ¿Y qué tiene esto que ver con Pas a Pas? Es bien sencillo...

En la candidatura, expusimos el proyecto completo, pero poniendo el primer plano el Pedibús. Probablemente conozcáis la iniciativa. Se trata de algo tan sencillo como en ir al cole caminando y en compañía cada viernes.

El Pedibús se realiza fundamentalmente gracias a un grupo de personas que, de forma voluntaria, se encargan cada semana de recoger a los pequeños en el lugar y hora acordados y acompañarles hacia el cole. Este grupo de aproximadamente 25 personas ha resultado estar compuesto de manera casi exclusiva por madres (sólo dos padres completan el grupo).

Sin pretenderlo, el Pedibús de Pas a Pas se ha convertido en un espacio mayoritariamente femenino de organización conjunta, de apoyo mutuo alrededor de la infancia y de visibilización de cómo el cuidado de los más pequeños sigue recayendo sobre todo en las mujeres.

Cargados con la energía que nos ha dado el premio, en lo que queda de curso nos proponemos reforzar aún más el Pedibús y empezar nuevas aventuras con Pas a Pas. ¡Abróchense las zapatillas que allá vamos!

MILLOREM L'ENTORN DEL COL·LE

Arribem al final de curs i hem tret bones notes. I és que començarem fa uns mesos este xicotet projecte de mobilitat infantil al que anomenarem Pas a Pas. Hem volgut, perquè així ho demanarem els membres del consell dels xiquets, promoure una manera més divertida d’anar al col·le perquè és millor per a la seua salut, perquè és més sostenible i perquè ensenya els menuts a moure’s pel món. La intenció final és la d'aconseguir que Xàbia siga més habitable tractant de conscienciar els ciutadans amb la necessitat del canvi d’hàbits i també per recuperar el carrer per a les persones, com a espai de trobada i de joc. Més o menys com era fa un parell de dècades.

I per això per tancar este curs, prepararem una festa al carrer. A més del berenar, que no pot faltar mai a les trobades de Pas a Pas, pensarem que podíem millorar l’entorn del María Inmaculada. I ens posarem a fer faena.

La qüestió era simple. Amb unes botelles d’aigua buides, unes pedres, pintura i unes plantes volíem convertir el carrer en un mural de flors i mentre, aprofitar el carrer sense cotxes, per a jugar.

Aprofitarem l’ocasió també per explicar el que havien fet al llarg del curs

Vulguerem també reconèixer oficialment l'esforç de tots els participants del Pedibús de Pas a Pas. Els xiquets i xiquetes que han anat caminant tots els divendres i també a les voluntàries que han fet possible esta iniciativa de mobilitat sostenible.

I per tal de resumir totes les imatges que hem viscut a esta celebració vos convidem a que disfruteu d'este vídeo. Está és la pel·lícula del dia.

video Block
Double-click here to add a video by URL or embed code. Learn more.

EL MEU COL·LE ES MOU (TERCERA I ÚLTIMA PART)

I només ens quedava mostrar-vos els resultats, com sempre sorprenents.

Les propostes per escrit, tan divertides com les de paraula. I el que sempre hem pensant és que els nostres urbanistes preferits tenien tantes propostes per a fer-nos, com imaginació.

dibuix 2.jpg

Piscina amb tobogan + castell unflable

Skatepark i pàrquing per a bicicletes

Fins un "paintball" volen incloure al parc

On abans hi havia quitrà ara ho hem pintat tot de verd

Però sens dubte, el meu col·le es mou i és el millor col·le del món

I per si no ha quedat clar, ja ens ho conten els xiquets i xiquetes de paraula.

EL MEU COL·LE ES MOU (PART SEGONA)

El que voliem d’esta activitat és (re) conéixer i imaginar com seria l’entorn de l’escola ideal. Ens apropem des de l’escola al carrer per conéixer com anem al col·le i les possibilitats de millora de les rodalies de l’escola.

Col.legi María Inmaculada

Col.legi María Inmaculada

I com ho hem fet?. Irene y Toni, ens contaren què era Pas a Pas tot i que la majoria dels xiquets i xiquetes ja ho coneixien, especialment el Pedibús. A més avanzaren en què consistira l'activitat del día.

 

Després, tots al carrer. 

El primer que voliem saber es què ens trobem de camí al col·le. Per això repartirem uns fulls per tal de que els xiquets i xiquetes enregistraren tot allò que envolta el col·le i el que es troben quan van de camí.

FICHA-1.jpg

El treball de camp del joves urbanistes va començar un poquet a la babalà. Però és que un carrer en el que no passen cotxes és molt atractiu, per a córrer!!!

La presa de dades va ser intensiva i els xiquets i xiquetes s'ho prengueren seriosament però sense oblidar de disfrutar del moment.

L'ajuda de les mestres i dels mestres va ser fonamental per a l'activitat i també per als xiquets. 

No deixarem cap racó sense escorcollar i cap element del carrer sense mesurar.

Després d’una paradeta per a pegar un mosset, volíem conéixer que cap al carrer i continuarem amb el treball de camp, amb un nou full per dissenyar l’entorn que volem per al nostre col·le.

I després d'una feina ben feta, a continuar aprenent a l'escola però també al carrer.

I este, es el resultat de l'activitat de hui. 

Cert, que les propostes dels xicotets urbanistes no es veuen massa bé, però el vídeo és divertit. Per això, farem una sel·lecció i vos mostrarem els dibuixos a esta finestra.

EL MEU COL·LE ES MOU (PART PRIMERA)

“Pas a Pas, camins escolars Xàbia” és un projecte amb el que volem facilitar que els xiquets vagen caminant a escola perquè és millor per a la seua salut, més segur, més divertit i millor per al medi ambient. Volem recuperar espais per a la infància, fer habitables els nostres carrers i aprendre a gaudir la ciutat com un espai de socialització. Per a aconseguir estos objectius, considerem que l’educació al voltant l’espai públic de qualitat, és el camí. Només així podrem convertir-nos, sense tindre en consideració l’edat, en ciutadans de ple dret, conscients i crítics amb l’entorn construït, respectuosos amb la comunitat i proactius en el moment de detectar carències i proposar millores.

ESCUCHA.jpg

El paper de l’escola en l’educació ambiental és, doncs, imprescindible ja que suposa un important focus de transmissió de pautes i valors necessaris per a construir i viure en un entorn sostenible. La introducció de l’arquitectura i l’urbanisme com a ferramenta del currículum escolar ajuda a establir les bases d’esta educació, relacionant les matèries diferent amb l’entorn i el desenvolupament d’una ciutadania activa i conscienciada.

IMG_20160314_145037.jpg

D’una banda, partim de la convicció de que la metodologia del learning by doing (aprendre fent), fonamentada en la detecció i resolució de problemes des de l’experimentació pròpia i del consens amb la resta d’agents és la idònia. D’altra, considerem que el camí i l’entorn escolar son fonamentals a l’hora de descriure l’experiència infantil i el seu imaginari al voltant l’espai públic.

 

Des d’estes premisses, hem desenvolupat una acció mitjançant dos activitats en horari lectiu per tal de transformar l’entorn urbà del col·legi. Volem iniciar els estudiants en la cultura urbanística, en concret, en la mobilitat sostenible i en l’espai públic.

 

CONTINUEM CAMINANT DESPRÉS DE 14 MESOS

Dissabte estiguerem a Pinosol amb un bon grapat de pares i mares que s’interessaren pel projecte Pas a Pas. Per a la xarrada prepararem este resum que ens ha servit per reflexionar una miqueta al voltant el que hem fet i el que volem continuar fent a Xàbia. Com dèiem al començament del projecte, ara fa 14 mesos més o menys, volem convidar-te a este projecte d’educació que consisteix en una cosa tan senzilla com anar caminant al col·le. I és que al llarg dels últims anys hem oblidat este costum meravellós. Estem tractant de recuperar eixe costum d’anar caminant, i hem vist que iniciatives com el Pedibús han captivat els menuts per que es la manera més divertida d’anar al col·le. I és clar que Pas a Pas beneficia a tots. Xàbia és un poquet més habitable, menys contaminada i més segura des que començàrem. Els xiquets i les xiquetes, amb millor forma física, més autònoms i més feliços. I els ciutadans, més intel·ligents. Ara, anem a obrir més línies de Pedibús i continuem necessitant que esta iniciativa siga un projecte col·lectiu perquè es puga mantindre en el temps per tal de recuperar el carrer per als ciutadans. 

Dilluns 14 a la Sala del Museu, presentació del Pedibús de Pas a Pas

 

Pas a Pas. Camins Escolars Xàbia entra en una nova fase. Fins ara hem donat passos importants, des de la instal·lació d'uns bancs davant de l'accés del col·legi del Port, fins el disseny i la construcció dels senyals que marquen la primera ruta escolar, amb els xiquets del Maria Inaculada, el Graüll i el Vicente Tena . Per a esta fase, entenem que és fonamental seguir implicant més veïns de Xàbia, als que va dirigit el projecte Pas a Pas.

Amb esta finalitat, vos convidem a la reunió que tindrà lloc dilluns 14 de març en la sala del Museu a les 19h. Durant la reunió, vos convidarem per participar en el primer Pedibus que tindrà lloc el divendres 8 d'abril, i que es repetirá cada divendres. En esta prmera fase del Pedibus, organitzarem rutes per anar caminant als col·legis María Inmaculada, Trenc d'Alba, Vicente Tena y Graüll.  Més endavant incorporarem rutes per tal d’anar a tots els centres educatius de Xàbia. A la reuió informativa, també presentarem l'estat del projecte fins el moment, la posada en marxa de la xarxa d'amics de Pas a Pas i la programació d'activitats per a esta fase.

Vos esperem.

Inauguramos el primer camino escolar

Y después de las fiestas, de vuelta al cole, pero con los deberes hechos. Y es que durante estas fiestas, aprovechamos un día de vacaciones para inaugurar la primera ruta escolar que atraviesa el centro de Xàbia y conecta tres de los colegios municipales: Vicente Tena y Graüll con el María Inmaculada. Fue un día festivo que comenzó con una explicación del proyecto por parte de la regidora de Participación Ciudadana y Educación, Montse Villaverde y de Chema Segovia de “Pas a Pas: Camins Escolars Xàbia”

Aprovechamos que teníamos una escalera, para colocar la primera señal creada y fabricada por los niños y niñas que participan en este proyecto. Y el intrépido Toni colocó la señal en la fachada.

Y bajo estas líneas, los autores de la señal junto a Montse y el concejal de movilidad, José Luis Luengo que también nos quiso acompañar en esta fiesta.

Y del Vicente Tena al Graüll, caminando como siempre y esta vez, como era nuestra fiesta también nos acompañó la música.

Y en el Graüll también encontramos un buen lugar para colocar la señal y, de paso, hacer una foto a los autores.

Seguimos caminando y durante el trayecto encontramos las señales que nos indican el camino.

También fuimos al María Inmaculada y repetimos la ceremonia. ¡Esta vez sin escalera!

Y de nuevo al Casc Antic a reponer fuerzas y seguir disfrutando de la calle.

Repartimos postales y recuerdos de nuestro proyecto.

Un poco de reflexión...

Llevamos un año caminando. Hemos volcado las voces de actores sociales en una solución que relaciona los seis colegios del municipio mediante una red de caminos escolares seguros y atractivos que aspiran a poner en valor el entorno urbano de Xàbia. En el primer trimestre del curso 2015-2016, Pas a Pas ha trazado la primera ruta escolar de la red. Esta ruta se ha materializado por medio de un taller participativo, en el que una veintena de niños y niñas del municipio conocieron el Casc Antic y sus valores y terminaron construyendo las señales que identifican el camino y que podéis ver en este blog.

Lo hacemos porque los niños que van andando al cole incrementan su actividad física, amplían su círculo de amistades y se relacionan con la ciudad. Aumentando su autonomía, asumen responsabilidades que les ayudan en su formación personal. Aprenden, no solo a ser peatones, sino a ser ciudadanos. Se convierten además en protagonistas de un cambio de hábito hacia la sostenibilidad medioambiental y el cuidado del entorno de vida.

Para conseguir nuestro objetivo situamos a los pequeños y pequeñas en el centro de la construcción y el desarrollo de la ciudad; como ciudadanos en pleno derecho. Desde esa premisa, recabamos los apoyos de diferentes agentes sociales. Pas a Pas es un proyecto demandado a través del Consell dels Xiquets y reforzado por la ciudadanía adulta. Pas a Pas trabaja en la construcción del espacio público desde la perspectiva de la infancia. Porque la ciudad que es buena para los niños es una ciudad buena para todos.

Dibujamos la ciudad

Durante la Gymkana que celebramos en el segundo taller, aprovechamos el juego para que nuestros expertos urbanistas, nos ofrecieran un análisis pormenorizado de una de las calles de Xàbia; la Ronda Sur. Nuestra intención era, mediante la visión experta de nuestros jóvenes urbanistas, poder hacer un retrato de la realidad de esa vía.

Y nos pusimos a trabajar. Agustina contó las puertas de la izquierda, Lluna las de la derecha, Victor los balcones en planta primera, Olivia el mobiliario urbano (bancos, farolas y papeleras), Mar los árboles y Samuel los coches. 

Y contamos muchas puertas a izquierda y derecha, algunos balcones en planta primera, algunos  de ellos muy originales, bancos, farolas, papeleras y algún bolardo también. Y árboles. Y coches. Y más coches.

 

En fin, después del pequeño recorrido ya teníamos suficientes datos para poder hacer ese buen retrato. Las condiciones no eran idóneas para plasmar con precisión todos los datos, pero el gran talento de nuestros jóvenes urbanistas y su capacidad de adaptación al trabajo de campo, hicieron el resto.

Y lo podéis ver. Es este dibujo colaborativo, que en un abrir y cerrar de ojos, nuestros urbanistas aprendices trazaron con extraordinaria precisión. Su mirada limpia produjo esta pequeña obra de arte que retrata fielmente este tramo de calle.

CREANT ELS SENYALS

Els nostres urbanistes xicotets, els que ens estan ajudant per tal de fer realitat el primer camí escolar de Xàbia, acompanyats per alguns dels membres del Consell dels Xiquets, férem una altra trobada. I ho férem perquè, ara que ja tenim clar que ens agrada anar al col·le caminant, ara que ja sabem per on hem d’anar, ara, volem senyalitzar el camí.

La primera tasca va ser triar les peces per fer la base. Hi havia un munt per collir, però la cosa va ser fàcil. Seguim les instruccions de Chema i de Toni i de seguida estàvem fent una cua per tal de recercar les figures que més ens agradaven.

Ara pertocava uns dels moments més emocionants de la vesprada. Havíem de pintar les peces amb uns dels esprais d’eixos que utilitzen els grafiters.  I a tots ens feia molta il·lusió. A més havíem preparat màscares per tal de que no ens molestara la olor dels esprais. Va ser tan divertit que repetirem. 

Calia deixar les peces perquè s’eixugaren. Un poquet, al costat de la taula on les havíem pintat. I un altre poquet a la taula que hi havia a la Plaça de l’Església. Irene, abans que tot, li feia una última passada, perquè totes les peces estigueren perfectes.

Ens reunirem per equips per tal de crear els senyals. Lletres, peces, colors... ja ho tenim. El resultat del treball de tots estava ahí. I és que cadascú va pensar i fer com volia que fora el seu senyal. 

Per últim, només calia penjar un dels senyals a un dels llocs emblemàtics de Xàbia. A la plaça de l’Església, a l’edifici de l’Ajuntament, la van col·locar. 

Ara esperem desitjosos el dia de la inauguració. Un dia festiu que tindrem tots junts per conèixer amb detall el projecte Pas a Pas, Camins Escolars Xàbia. Esteu atents, però vos esperem a tots.

¡Gymkana!

Después de una primera sesión de trabajo en la que nos detuvimos a entender de qué forma está hecho el Casc Antic, ayer tocaba una cosa todavía más importante… ¡Salir a la calle a vivirlo!

¿Y qué mejor manera de disfrutar de nuestra ciudad que jugando un poco?

En compañía de los veinte pequeños urbanistas que nos están ayudando a hacer realidad el primer camino escolar de Xàbia, hicimos una gymkana en la que descubrimos que el centro histórico cobija cientos de cosas bonitas. Muchas son detalles a los que estamos acostumbrados y que a veces pasamos por alto. Pero a poco que te paras a mirar, esas pequeñas cosas te hacen darte cuenta de que vivimos en un lugar maravilloso y único.

Para nuestra gymkana, empezamos repartiéndonos en tres equipos. Cada grupo tuvo que superar retos a cual más peculiar, buscar objetos perdidos de lo más rebuscados y seguir la pista de letras saltarinas que marcaban el camino.

El camino del equipo azul comenzó en La Plaçeta, buscando un trozo de silueta que se había perdido. ¡Claro, es el campanario de la Iglesia del Convento! Y es que, aunque familiarmente la llamemos La Plaçeta, el nombre oficial de esta plaza es Plaza del Convento. ¡Veis que todo encaja!

Frente a una esquina redonda y alicatada, encontraréis una colección de azulejos y piedras decorando una pared, pero tendréis que preguntar a la simpática peluquera si queréis saber de dónde han salido. Y quizá no conozcáis a Mariana Prat, un fantasma muy amigable que echa las tardes viendo pelis en el antiguo cine. Pensaréis que estamos de broma, pero entrad al Museo Arqueológico y buscad su lápida. ¡Si es que por el Casc Antic hay incluso un arco iris de papel!

Y leones escondidos en la selva, y frailes con poco pelo, y balcones barrigones, y reuniones de vasijas… Si no veis estas cosas, el equipo verde os puede decir dónde están todas y cada una de ellas. Son el equipo experto en observar qué cosas hay en la calle. Desde el Portal del Clot hasta la Muralla, hicieron un ejercicio que pronto os enseñaremos con más calma porque es una pasada. Y en el Carrer Estret -por acuerdo de todos, nuestra calle favorita de Xàbia entera- se marcaron una sesión de botánica de aúpa, identificando tipos de plantas con un poco de ayuda de algún adulto que por allí pasaba.

PaP02.jpg

¡Los del equipo naranja son los más teatreros! Nada más empezar, tuvieron que hacer una obra en tres actos representando la historia de la vieja muralla. En la mercería Benavent, la dependienta nos recibió con mucho cariño y nos ayudó a tomarnos medidas unos a otros para prepararnos un traje. Y en el Carrer Mayor, paraos a mirar las volutas que adornan las puertas de las casas con formas de flores, rizos y caracoles. Todas se parecen pero no hay una igual a las otras. Podéis elegir una, dibujarla en un papel y llevarla a casa con vosotros, como hicieron los niñas y niñas del equipo naranja.

Comenzaba a anochecer cuando los caminos de los tres equipos se unieron en la Plaza de la Iglesia. “¡Hey, ¿qué habéis hecho vosotros?!“. Pegamos en la puerta del ayuntamiento todas las letras que nos habían guiado a lo largo del camino y nos sentamos a contarnos la aventura.

Nos habían pasado muchas cosas, pero todos llegamos a una misma conclusión que, de maravillosa, hasta suena a música. Veréis, digamos en voz alta:

¡Qué lugar para jugar es la ciudad!

¿Cómo es el Casc Antic?

Somos muy afortunados. Veinte reconocidos expertos respondieron a nuestra llamada y nos van a ayudar a hacer una ciudad más amable y bonita. No podemos estar mejor acompañados y más contentos. Durante el mes de noviembre, trabajaremos todos juntos para realizar el primer Camino Escolar de Xàbia.

Ayer martes, nos pusimos manos a la obra. En nuestro primer día de taller estuvimos observando cómo es el sitio en el que vamos a trabajar: el Casc Antic de Xàbia. ¿Porqué sus calles están tan torcidas y son tan estrechas? ¡Pues porque ésta es la ciudad vieja y cuando la hicieron no existían los coches! ¿Y sabíais que la ciudad estaba cerrada por una muralla para protegerse de los ataques piratas? Claro que sí, si todavía queda un trozo cerca de Correos... En la muralla había varias puertas para entrar a la ciudad, con placitas delante donde descansaban los burros y los caballos. La iglesia, el ayuntamiento y el mercado en el corazón, la Calle Mayor que llevaba hasta ellas, muchas casitas pequeñas a ambos lados... Debía ser bonita aquella antigua ciudad, eh.